No creiem en les polítiques que controlen l’economia i imposen un límit amb el deute des de dalt, menys encara des de l'Estat. Pensem que cal flexibilitat i determinar unes prioritats d’inversió generals en funció d’anàlisi de necessitats i d’impacte. Pensem que és més necessària que mai una mirada global dels serveis municipals i no diferenciada en funció de l’entitat que presta aquest servei.
Dit això pensem que cal reduir despesa en alguns fronts oberts per aquest Ajuntament, la inversió constant en la rehabilitació de Roca Umbert en seria un exemple, i que cal incrementar-la en d’altres com aquells serveis relacionats amb la salut de les persones, l’habitatge, les polítiques educatives o la reducció de les desigualtats socials i econòmiques.
El regidor de la Crida-CUP, Eduard Navarro, ha fet palès que Granollers va tard, ja que l’obligació dels ens locals de tenir un Codi de Conducta es deriva de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Ha deixat clar també que com era d’esperar d’una llei aprovada per M.Rajoy redactada teòricament per combatre la corrupció era només una operació de neteja de cara, màrqueting i aparador. L’elaboració d’aquest codi de conducta és doncs només una tímida passa endavant. Pensem que el codi de conducta hauria de ser un codi ètic que inclogués limitacions salarials, de mandats, i mecanismes de regeneració política i per evitar les portes giratòries.
Durant la negociació del Codi hem fet una sèrie de propostes que enteníem que era imprescindible afegir, si es volia que el Codi de Conducta anés més enllà de l'estricte compliment del marc legal, propostes que no han estat incorporades en el text que avui porten a aprovació.
Hem deixat clar que d'acord amb el Codi Penal en funció de la motivació de donant i receptor l'acceptació de regals podria considerar-se suborn. Per aquest motiu entenem que la no acceptació de regals o invitacions de cap mena hauria de ser un mandat per a qualsevol alt càrrec municipal. Per aquest motiu hem demanat que es defineixi quin és el paper institucional que eximeix del compliment d'aquesta obligació ètica i en concret quin és el paper institucional que juguen els càrrecs electes en espectacles del Teatre Auditori de Granollers, en la Moto GP o la Fórmula 1 o en la grada del BM Granollers.
Entenem que per una qüestió de transparència hauria estat millor definir i fer registre sobre quins són els grups d’interès abans de portar aquest tema a Ple i no deixar-ho com un assumpte a tractar a porta tancada en els propers mesos en el marc de la comissió. Hem demanat també que es concreti i desenvolupi el punt que fa referència a «Dissenyar estratègies i iniciatives que promoguin el diàleg i la convivència entre la ciutadania i facilitar la seva participació en la presa de decisions».
Per tots aquests motius i entenent que l'aprovació d'aquest Codi no suposarà cap canvi en la forma de procedir del alts càrrecs i electes de l'Ajuntament de Granollers ens hem abstingut en la votació.
Agraïm que s’hagi incorporat, encara que sigui parcialment, la major part de les al·legacions que vam presentar. Estem convençuts que aquesta incorporació millora el Pla, i aquesta és la nostra tasca, la nostra funció: fer tot el que puguem per millorar la ciutat.
Pel que fa a la primera de les al·legacions, en la que coincidíem conceptualment amb Granollers Pedala, en la que proposàvem que s'inclogui i es seleccioni en el PMUS 2018-2024 una alternativa de reducció de desplaçaments en vehicle privat que permeti el compliment dels objectius respecte els valors límits de contaminants ambientals referenciats en la Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta, així com reclamar que el Pla compleixi amb els criteris indicats en el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2013-2018 pel que fa a reducció d'emissions, ens satisfà que s’hagi estimat parcialment la proposta.
Estem convençuts que encara que no hagin estimat totalment la nostra proposta no caldrà esperar indefinidament el Consell d’Europa reclami el compliment de la Directiva relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta. Nosaltres haguéssim preferit ser una ciutat pionera i tenir els deures fets pel que fa al compliment dels objectius respecte els valors límits de contaminants ambientals, perquè a més de ser imprescindible per la millora de la nostra salut i de tots els ecosistemes, hagués estat un exemple per a la resta de pobles i ciutats.
Pel que fa al conjunt de propostes que vam fer per a la millora de la mobilitat i la reducció de la contaminació acústica i ambiental a la ronda Sud i a la carretera del Masnou també estem satisfets que s’hagi incorporat, encara que sigui parcialment, la nostra proposta, incloent mesures com la sol·licitud a la Direcció General d'Infraestructures i Mobilitat de diverses actuacions de millora de permeabilitat de la via i de reducció del trànsit de pesants com un estudi de caracterització del trànsit de pas de la Ronda Sud, la restricció del trànsit de vehicles pesants al tram urbà de la Ronda Sud o l’ampliació del nombre de passos per a vianants i millorar els existents. Malgrat la nostra satisfacció, parcial com l’estimació de l’al·legació, lamentem que en aquests moments el Govern de Granollers descarti l’opció de restringir la circulació de vehicles pesants en els accessos a la ciutat.
També ens satisfà que s’hagi incorporat part de les nostres propostes pel que fa a l’increment del pressupost per a la mobilitat en bicicleta. Restarem expectants a l’evolució de la planificació i de la pròpia mobilitat en bicicleta per assolir el canvi en la jerarquització viària que hem proposat i que no ha estat acceptat.
Per últim lamentem que es desestimi la proposta de reobrir un nou procés de participació on es pugui treballar a partir del PMUS aprovat inicialment i de les al·legacions presentades. En aquests moments ja no ens sorprèn ja que som plenament conscients que la gent que formem part del projecte de la Crida per Granollers-CUP tenim una manera totalment diferent d’entendre la participació a la nostra ciutat.
Sabem que el problema de l’accés a l’habitatge no és un problema exclusiu de Granollers, sinó que és producte d’un sistema que considera els béns socials com a objectes de mercat. Per això som conscients que el primer que cal és una llei que impedeixi l’especulació immobiliària, una llei que fixi el preu de l’habitatge, una llei que no permeti que més sòl urbà residencial d’us d’habitatge es converteixi en hotels i altres equipaments destinats al lucre del sector turístic.
L’habitatge no és un luxe ni un privilegi, l’habitatge és un dret i aquest dret hauria de situar-se pel davant de l’economia i del negoci de constructores i immobiliàries.
Compartim, en termes generals, les propostes de sosteniment de l’habitatge. És imprescindible que a més d’un sostre aquest reuneixi unes condicions òptimes que el facin habitable, i per això cal que sigui accessible, saludable i energèticament el més eficient possible.
D’altra banda, estem d’acord també que cal eixamplar la mirada i anar més enllà de Granollers. El Govern del Psc parla de conurbació, nosaltres pensem que cal anar més enllà i tenir una mirada de comarca i de país en les polítiques públiques d’habitatge, ja que la gentrificació que va iniciar-se quan es va convertir Barcelona en un aparador turístic amb les Olimpíades ha tingut efectes en els preus de l’habitatge més enllà de l’Àrea Metropolitana.
Considerem que l’habitatge hauria de ser una prioritat de ciutat, per aquest motiu pensem que és insuficient el pressupost destinat a polítiques d’habitatge, que com exposa el propi Pla s’aproxima només al 2% del pressupost de la ciutat.
També pensem que deixar en mans de la iniciativa privada que realitzi la inversió i faci la gestió dels pisos mitjançant la fórmula de la cessió d’ús dels solars per un temps determinat, és tornar a deixar en mans del mercat i d’allò que la iniciativa privada consideri rentable la inversió en habitatge.
Aplaudim la creació de cooperatives d’habitatge sempre que aquestes siguin obertes i inclusives. Ara bé som conscients també que avui per avui les cooperatives no solucionen el problema d’un percentatge important de persones excloses del dret a l’habitatge perquè per impulsar una cooperativa i per promoure nou habitatge és imprescindible disposar d’un capital i d’una capacitat d’endeutament que la majoria de les famílies no poden disposar-ne.
Per a nosaltres la clau passa per penalitzar els habitatges permanent desocupats situant per aquests habitatges en el nivell màxim tots els impostos i taxes, fer efectiu el dret de retracta en l’adquisició d’habitatge públic, impulsar des dels ajuntaments una nova llei que taxi el preu màxim de l’habitatge, la construcció d’habitatge públic en règim de lloguer en espais mixtes amb cooperatives d’habitatges, i per suposat per l’adquisició urgent d’habitatge públic per abordar les situacions d’emergència i d’infrahabitatge.
Per aquests motius hem lamentat que el pressupost màxim per a l’adquisició d'habitatges sigui de 381.054 euros una xifra totalment insuficient en una ciutat com Granollers de més de 60.000 habitants.
La Crida per Granollers-CUP té gairebé a punt la seva candidatura de cara a les eleccions municipals del 26M per continuar amb la seva lluita institucional. Després de la presentació dels encapçalaments de la candidatura el passat 30 de març, el 13 d'abril es procedirà a la presentació de tota la...
Ja hem opinat en anteriors ocasions de l’estudi sobre la segregació escolar que l’ajuntament de Granollers va encarregar ara fa uns anys, remarcant les seves insuficiències, com per exemple descartar la zonificació, conscients que la zona única agreuja la segregació escolar. Però més greu resulta...
Crida per Granollers - CUP
