Des del grup municipal hem mantingut la nostra abstenció a l’aprovació definitiva tal com vam fer en l’aprovació provisional ja que no s’ha incorporat cap nova proposta ni s’ha fet cap modificació del text presentat el passat juliol. Per aquest motiu hem reiterat el mateix posicionament després de la inclusió parcial de part de les al·legacions que vam presentar.
El Pla Nacional de Joventut, al que fa referència el pla local, està dirigit al jovent d’entre 16 i 29 any, mentre la proposta de Granollers abasta el jovent d’entre 12 i 35 anys, edats que incorporen segments de població amb unes capacitats, potencialitats, demandes i necessitats que no tenen res a veure. Entenem que aquesta ampliació només respon a la comoditat de l’Ajuntament per a delegar les tasques d’anàlisi prèvies al Pla als instituts de secundària i al Gra. De les 70 participants, només 44 eren joves i només 9 tenien una edat entre 18 i 35 anys.
D’altra banda el perfil a qui dirigeixen el Pla s’encavalca amb el Pla d’Infància i Adolescència en tota la franja d’entre 12 i 18 anys. Hauria estat molt més encertat concretar un i altre pla i dirigir-lo un a infants i adolescents fins als 15 anys i l’altre a joves d’entre 16 i 29 anys.
Si prenem com a població d’estudi el jovent d’entre 12 i 35 anys, estem analitzant una població molt heterogènia, i per tant a major variança, ens caldrà una mida mostral més gran perquè la diversitat estigui representada. Tampoc s’ha traslladat per a la selecció de la mostra l’anàlisi previ de les característiques sociodemogràfiques, ni s’ha tingut en compte el gènere, les diverses edats, el barri, estudis, origen o situació econòmica pel que la mostra objecte d’estudi no ha estat representativa de la població estudiada. Per tots els motius que hem indicat els resultats obtinguts en la diagnosi, resultats que justifiquen el Pla, són totalment esbiaixats. D’una mala diagnosi és impossible que surti un bon pla.
Des de la Crida-CUP hem votat favorablement a la moció de suport als presos polítics en vaga de fam, i hem mostrat la nostra solidaritat amb la resta de preses i preses, exiliades i exiliats.
La nostra història i la història de la lluita pels drets civils, polítics, socials i econòmics de la humanitat està farcida de persones que s’han declarat en vaga de fam per a protestar davant la injustícia. El 1909 les sufragistes d’Anglaterra van iniciar una vaga de fam perquè el govern britànic es negava a reconèixer que estaven empresonades per donar suport a accions polítiques. Deia que eren delinqüents que estaven en contra de la Llei i de l’estat de dret del moment. Sense anar més lluny, aquest 1 de desembre ha fet 45 anys de l'inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l'Assemblea de Catalunya, tots ells a la presó per infringir la llei del moment, una llei que, com encara ho fa l’actual marc jurídic, restringia llibertats polítiques.
La regidora Maria Oliver, després de solidaritzar-se amb la família de la Laura Luelmo ha interpel·lat a les regidores i regidors presents en el Ple demanant si consideren que com a Ajuntament s’ha fet prou en el cas de la Vianca Roca, un cas que encara està per resoldre, un feminicidi en el que no s’ha fet Justícia i que no volem que resti en l’oblit.
Acte seguit ha interpel·lat el conjunt de regidores i regidors presents en el Ple i els ha qüestionat què hagués passat si la Vianca en comptes de filla de família boliviana, fos de família nascuda a Granollers, si en comptes de treballar com a dependenta hagués estat professora d’un institut de la ciutat i ha clos la seva intervenció amb una pregunta oberta «fins quan hem de suportar aquest sistema patriarcal, racista i classista?»
Hem proposat que s'incorporin vint-i-una al·legacions al Pla Local d’Habitatge 2018-2023 (PLH) de Granollers amb la voluntat de millorar-ho. Entenem imprescindible incloure la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en el PLH per tal de situar les necessitats de la vida quotidiana en el...
El mandat de l'1 d'Octubre, recollit en l'article 4 de la Llei 19/2017 del referèndum d'autodeterminació, és clar: "si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya".
Malgrat totes les amenaces, repressió i...
Crida per Granollers - CUP