Punts concrets per temàtiques



El 26 de maig fes un pas valent...

Per fer de Granollers una ciutat igualitària

on paguem pels serveis públics en funció de les nostres possibilitats a través de la tributació progressiva. On s’impulsi l’equitat educativa centralitzant la matriculació en una Oficina Municipal.

Per teixir una comunitat inclusiva

on hi tingui cabuda tothom, vingui d’on vingui, i es garanteixi l’accessibilitat universal independentment de la capacitat funcional.

Per viure en una vila verda i saludable

fent de Palou un espai protegit agrícola i natural, recuperant la ronda Sud per a les persones, aturant el PDU del Circuit i la construcció d’un estadi de futbol a tocar del riu Congost.

Per construir un municipi feminista

que impulsi des de tots els serveis la igualtat i la lliure opció i identitat sexual, i avaluï l’impacte de gènere de totes les decisions municipals.

Per defensar el dret a l’habitatge enfront l’especulació

destinant almenys el 30% de les noves construccions a habitatge de lloguer social.

Per la independència i les llibertats

situant Granollers al costat dels drets nacionals.

Pels Drets Socials

posant el compromís de revertir les desigualtats al centre de l’agenda municipal

Per reequilibrar les inversions als barris

i facilitar l’accés igualitari als serveis públics i la millora de la qualitat de vida a tot el veïnat

Per un Ajuntament transparent i democràtic

lliure dels interessos del gran capital. Per facilitar el control de l’Hospital o els consorcis Besòs-Tordera i el de gestió de residus.

Per retornar el control dels serveis bàsics a la ciutat

municipalitzant la gestió, millorant la qualitat i les condicions laborals. Reapropiem-nos de l’aigua, de les escoles bressol, dels equipaments municipals i del Servei d’Ajuda a Domicili.

Ni caciquismes ni parternalismes

Establim mecanismes realment democràtics on totes les persones tinguin veu i on les decisions no siguin d’uns pocs i contra les necessitats de la majoria.

Aixequem catifes

Per unes institucions veritablement transparents i democràtiques, lliures de corrupció i lliures dels interessos de les grans elits, les multinacionals i l’Ibex 35.

Ni aigua a la intolerància

Plantem cara sense embuts al feixisme i al racisme.



Davant l’emergència social, nacional, climàtica i ecològica


La situació d'emergència que travessa Granollers i el sud d'Europa en general ha endurit les condicions de vida de les classes populars, portant fins al límit les condicions de desigualtat i pobresa, atur i precarietat laboral. Unes classes populars que hem vist com les oportunitats per a la majoria es redueixen: amb un model urbanístic i immobiliari que expandeix la gentifricació en cercles concèntrics més enllà d'una Barcelona que expandeix model, engolint pobles i ciutats; un àmbit laboral cada cop més inestable i desregulat; un model urbà que genera una creixent exclusió social; una ciutat on creixen les desigualtats d'accés a serveis públics, amb unes taxes desvinculades dels ingressos i rendes obtingudes per les usuàries i una gestió corporativista concertada amb el sector privat que ens desposseeix de recursos bàsics, privatitzant i retallant, en un hipotètic estat de benestar; un Granollers i una Catalunya on encara queda un llarg camí per recórrer fins la efectiva igualtat en drets i oportunitats entre dones i homes. Un sistema que cronifica amb caritat el problema de la desigualtat, mentre invoca al creixement insostenible com a solució de tots els mals.

Una ciutat on les oportunitats i els drets són diferents en funció de la situació econòmica, de l'estatus social, de si som dones o homes i de la nostra opció i identitat sexual, del lloc d'origen i del barri on vivim, així com si es tracta de persones joves o de gent gran. Una ciutat, en resum, on la discriminació és una realitat. Una ciutat que perd identitat i que lluny d'incorporar les tendències més participatives i crítiques del món cultural, de fer seves les diverses manifestacions de la interculturalitat i donar el màxim suport a la cultura popular i microcultures emergents, emula el model que imposa la indústria cultural global, convertint la cultura en producte, homogeneïtzant formes d'expressió i de pensament, mercantilitzant l'art. Una ciutat on des de la infantesa es segrega educativament la població en funció dels seus recursos econòmics i de les seves necessitats.

Una ciutat amb un govern municipal que se sent còmode dins l'Espanya de les autonomies i el sistema de partits actual. Un Estat que permet que l'església no pagui impostos encara que tingui immobles arrendats que generen beneficis o habitatges buits per especular; on unes companyies de llum i gas, que tenen beneficis estratosfèrics, poden tallar el subministrament de persones en situació d'emergència social; un Estat que ha preferit malbaratar els nostres impostos en una línia d'AVE entre Toledo i Albacete o en aeroports que mai han funcionat, que en una línia orbital de rodalies que uneixi Granollers amb Sabadell i Mataró. Un Estat que marca quin és el salari mínim i sobre quin IPC es revisen el salari de les treballadores i treballadors independent de les immenses diferències del cost de la vida entre unes i altres parts de l’Estat. Un Estat que manté estructures arcaiques com noblesa i monarquia i una ingent despesa en el camp militar.

Un govern municipal que externalitza la recollida de residus i la gestió del cicle integral de l'aigua i que cedeix la seva gestió a empreses multiservei que fan negoci amb els serveis bàsics, incrementant-ne el preu, empitjorant-ne la qualitat i les condicions laborals. Un govern municipal que continua pensant que la situació d'emergència social és un problema conjuntural i continua apostant per pedaços esporàdics i puntuals com el pla de xoc anual. Un govern que no afronta que el greu problema de la desigualtat requereix de respostes estructurals.

Tot això es veu agreujat per un dels principals reptes que, per la seva gravetat, ha d'afrontar Granollers: l'elevada contaminació ambiental. Aquesta contaminació té efectes sobre la salut i els ecosistemes que protegeixen i permeten viure a la ciutat. L'elevada mobilitat en vehicle particular, especialment en l’àmbit de la ronda Sud i projectes faraònics, com el Pla Director Urbanístic del Circuit de Catalunya, que faran que augmenti el trànsit, i la conseqüent emissió de fums i soroll són dos dels principals problemes a què el model actual, en que es subordina salut i qualitat de vida als beneficis empresarials, ens aboca de cap. Amb la riquesa que es va generar en el pitjor dels anys de la crisi hi havia suficient per a què la majoria visquéssim millor, només calia implementar mecanismes per a repartir la riquesa i el treball.

En la darrera dècada grans mobilitzacions han sacsejat la consciència del conjunt del país i de la ciutat, recuperant el protagonisme de la gent, empoderant les classes populars i obrint una via cap al canvi de paradigma, deixant una empremta profunda en la nostra societat. La gent ha sortit massivament als carrers per manifestar que volem que se'ns escolti i que es resolguin els nostres problemes. Des de la gran manifestació del 10J del 2010 en la que, sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», la gent va sortir al carrer reivindicant el dret a decidir més enllà dels límits legals, passant pel 15M de 2011 en què novament milers de persones reclamàvem un altre model de participació al crit de «No som mercaderies en mans de polítics i banquers» o la gran convocatòria en favor de les persones refugiades, fins a les grans manifestacions de la Diada, l’organització del Referèndum de l’1 d’Octubre (amb defensa de paperetes i col·legis inclosa) i les grans mobilitzacions en rebuig a la repressió de l’Estat del 3 i 27 d’octubre han passat tot just 8 anys. 8 anys intensos de massives mobilitzacions populars que s'han succeït ininterrompudament any rere any posant en el centre el dret de la gent a decidir el seu futur, deslliurant-se de jous i tuteles de les elits econòmiques, polítiques i judicials que fan i desfan. 8 anys que ham remogut els fonaments d’una societat que semblava adormida. En la societat del seny i la rauxa, que bascula entre l'eufòria i la desesperança, la pròpia experiència i el fet de saber-nos capaces d'autorganitzar-nos i sortir al carrer per a reclamar allò que és nostre ha estat una acció aglutinadora i emancipadora que ha ajudat a vèncer l'apatia i a recuperar la força.

Aquests canvis profunds que han remogut la nostra societat, són els que han permès i continuen permetent l'apropament de persones i visions per construir plegades un projecte alternatiu de ciutat. Ben cert és que hi havia hagut intents d'encetar projectes similars en el passat, intents que han donat un bagatge, un aprenentatge dels errors i encerts, que han contribuït a que la Unitat Popular (UP) rebroti arrelada en la història de la ciutat.

Les darreres dècades de govern del PSC-PSOE i la cultura política del govern de Mayoral personalista, centralitzadora i tradicional, han suposat la consolidació d’un model clientelar i un control absolut de l'acció municipal. El caràcter controlador, assimilador i absorbent del Govern municipal, l'estratègia governamental de traslladar debats públics a la negociació privada amb les entitats, i la política de subvencions han contribuït a silenciar i esmorteir els conflictes. Per això des de la Crida per Granollers-CUP volem seguir revolucionant culturalment l’Ajuntament, per ser altaveu de les lluites de Granollers i de la comarca alhora que corretja de transmissió de propostes dels MMSS, per seguir sent una via d'informació i un canal directe amb les institucions, un espai de debat i deliberació i un altaveu als mitjans de comunicació local, per seguir sent una eina de confluència i trobada a la ciutat.

Des de la Crida per Granollers-CUP ens comprometem a seguir posant el treball institucional al servei dels Moviments Socials, al servei de la construcció de la Unitat Popular. Tenim el convenciment, després de l’experiència d’aquests quatre anys que és possible i necessari seguir treballant conjuntament des d'òptiques diverses i plantejaments sectorials per tal de fer encara més visibles, a través de l'acció i de la reflexió col·lectiva, les problemàtiques de l'àmbit educatiu i de les persones migrants, de la precarietat social i laboral, de l'habitatge, de l'àmbit sanitari, les reivindicacions feministes, independentistes, juvenils i culturals, en defensa dels drets i llibertats, i per la salvaguarda del territori, tots ells espais en els que seguirem vinculats, totes elles lluites a promoure i amplificar amb l’objectiu de transformar les institucions i la societat.